PSICOSOMÁTICA
La
psicosomàtica és una especialitat clínica que
s'ocupa dels trastorns o malalties corporals que
tenen un origen o causa psíquica.
INFORMACIÓ SOBRE AQUESTA ESPECIALITAT
La psicosomàtica, que té els seus orígens a
mitjans del s.XX amb l'escola de Franz
Alexander, va ser concebuda en un principi com
una especialitat mèdica. Posteriorment, amb les
aportacions de la psicoanàlisi, sobretot de
l'escola de Pierre Marty i amb les aportacions
de J.Lacan, la psicosomàtica s'ha anat
constituint com una especialitat en la qual
treballen interdisciplinàriament metges,
psiquiatres, psicoanalistes i psicòlegs clínics
especialitzats.
La medicina convencional, com que està
organitzada des del sistema d'especialitats (de
fragmentació del saber sobre l'organisme) troba
considerables dificultats davant de determinades
patologies que no tenen única i exclusivament
una causa orgànica.
D'altra banda, tampoc poden
ser abordades obertament des del camp dels
trastorns o les malalties mentals, perquè tenen
una incidència important en el cos que pot
originar variades disfuncions i, fins i tot,
arribar a lesionar determinats òrgans.
En aquests casos la psicosomàtica estableix un
abordatge que, d'una banda tracta els aspectes mèdics
(biològics, fisiològics, farmacològics…), i
d'altra banda hi incorpora els aspectes
subjectius que la medicina per si mateixa no pot
considerar: esdeveniments importants de la pròpia
biografia, dades d'interès, circumstància
familiar i relació amb els seus membres,
desenvolupament psico-afectiu, sexual,
relacional…
Tots ells recollits en una àmplia
anamnesi que integra aquestes dades personals
als problemes de salut (símptomes, crisis,
dates, tractaments i repeticions).
La intervenció en el pacient psicosomàtic
integra, doncs, aquestes diferents vessants que
la medicina convencional no pot considerar per
poder oferir una resposta a trastorns i
malalties que no poden ser prou ben tractades
des d'un abordatge únicament mèdic-organicista.
La
majoria dels pacients que arriben a les
consultes d'un psicosomatòleg estan seguint
algun tractament mèdic o psicològic, però
volen trobar més respostes a la seva malaltia o
vénen per indicació del metge de medicina
general que els suggereix valorar la
possibilitat d'un abordatge més específic en
la seva patologia.
En psicosomàtica sempre es
respecta aquells tractaments que altres
especialistes han prescrit o han indicat. La
confiança i la relació terapèutica
amb altres professionals ha de ser tinguda en
compte, respectada i considerada dins els
esdeveniments biogràfics del pacient.
La
intervenció del psicosomatòleg s'orienta a
elaborar una àmplia exploració diagnòstica i
té en compte altres tractaments que el pacient
duu a terme: es posa en contacte amb els
professionals que porten el
cas i els ofereix
una col.laboració per treballar els aspectes
que no són abordables des d'una perspectiva
estrictament mèdica.
En cas que calgui un
tractament mèdic que el pacient no estigui
realitzant, se li indicarà aquesta conveniència
i se l'ajudarà a trobar l'especialista adequat
a la seva patologia que pugui col·laborar en un
treball interdisciplinar. L'abordatge dels
aspectes mèdics, la valoració de gravetat de
la patologia i el seu diagnòstic diferencial són
els primers aspectes a treballar en les
malalties psicosomàtiques, als quals
s'integraran paral·lelament tots els aspectes
propis de la subjectivitat del pacien
Cal fer molta atenció a possibles ofertes de
tractaments psicològics que intervenen per la
via de la suggestió o de la catarsi i que
prometen curacions miraculoses prescindint i
desaconsellant tractaments de medicina
convencional.
Aquests "tractaments" es
plantegen des d'una omnipotència de pensament
(arriben a fer creure que un "tractament"
psicològic pot ser alternatiu als tractaments
mèdics,
es nodreixen del desconeixement de les persones
i tenen una forma de captació d'adeptes
clarament sectària).
En general, en el camp de
la medicina psicosomàtica cal ser molt prudent
amb les promeses de curació.
La psicosomàtica treu el pacient del registre
de ser un objecte passiu de la medicina, per
anar-lo posicionant en el registre de la seva
subjectivitat, de fer-li adonar que el que li
passa té relació amb la seva manera de viure,
amb els esdeveniments importants del seu passat,
amb la seva manera de ser, amb els vincles i
l'estructura familiar, amb el seu inconscient i
amb el seu desig.
D'aquesta manera, es pretén
mobilitzar-lo en un canvi de posició subjectiva
que li permeti entendre i considerar els
missatges que el seu cos li envia, i que no té
en compte ni reconeix com a propis.
L'assitència del pacient psicosomàtic integra
diferents aspectes assistencials al servei de la
salut del cos i del benestar emocional.
RELACIÓ DELS PRINCIPALS TRASTORNS I MALALTIES PSICOSOMATIQUES I D'ORIGEN PSÍQUIC
La investigació i el tractament en psicosomàtica
actualment pot ser de gran utilitat en les següents
patologies:
PATOLOGIES PRÒPIAMENT PSICOSOMÀTIQUES
Hipertensió arterial, infart de miocardi,
malaltia coronaria, fibromiàlgia, dolor psicògen,
psoriasi, èczema, asma bronquial, úlcera gàstrica
o duodenal, malaltia de Crohn, colitis o
rectocolitis ulcerosa o ulcerohemorràgica,
colon irritable, amenorrea, infertilitat psicògena,
anorèxia, bulimia, obesitat, trastorns del son,
migranya, fatiga crònica, mareig psicògen, acúfens,
trastorns psicosomàtics de la visió, aspectes
psico-afectius que poden influir en algunes
formes de càncer.
TRASTORNS PSICOAFECTIUS
Depressió, ansietat, obsessions, fòbies,
angoixa, somatitzacions.
TRASTORNS DE LA SEXUALITAT
Impotència, frigidesa, vaginisme, ejaculació
precoç.
TRASTORNS EN LES RELACIONS SOCIALS I LABORALS
Estrès, inhibició, timidesa, compulsions,
addiccions, burn-out (estar cremat).
PROBLEMES DE PARELLA
Conflictes, fracassos reiterats.
|